Temple egipci

Temple egipci

Els temples egipcis van ser construïts per al culte oficial dels déus i per a la commemoració dels faraons a l'antic Egipte i a les regions sota el seu domini. Els temples eren vists com la llar dels déus o dels faraons als quals estaven dedicats i en ells els egipcis duien a terme diversos rituals, les funcions centrals de la religió egípcia: fer ofrenes als déus, recrear passatges mitològics mitjançant festivals i protegir-se de les forces del caos. Aquests rituals eren considerats imprescindibles perquè els déus mantinguessin la maat, l'equilibri diví de l'univers.

La cura de la llar dels déus era deure dels faraons,^{[N 1]} que van dedicar ingents quantitats de recursos per a la construcció i el manteniment dels temples. Per necessitat, els faraons delegaven la majoria dels rituals en una àmplia casta sacerdotal, per bé que la major part de la població romania al marge de la participació directa en les cerimònies, ja que tenia prohibit l'accés a les zones més sagrades dels temples. Tot i això, el temple sempre va ser un important centre religiós per a tots els egipcis, que anaven a ells a pregar, fer ofrenes i buscar la guia dels oracles.

La part més important del temple era el naos o santuari, que normalment albergava una imatge de culte, una estàtua del déu. Les estades que envoltaven el santuari van créixer en grandària i luxe amb el pas del temps, i així els temples van passar de simples santuaris durant el període predinàstic (finals del mil·lenni IV aC) als enormes edificis de pedra de l'Imperi Nou (aprox. 1550-1070 aC.). Els temples d'aquesta època es troben entre els exemples més grans i duradors de tota l'arquitectura egípcia, i apareixen decorats i ordenats segons els complexos patrons del simbolisme religiós. El seu disseny típic consistia en una sèrie de sales tancades, patis oberts i monumentals accessos flanquejats per pilons, tot alineat en un eix que marcava la ruta dels festivals processionals. Entorn del temple pròpiament dit se solia crear un mur que encerclava diversos edificis secundaris. Els grans temples també posseïen gran quantitat de terres de cultiu en les quals treballaven fins a milers de laics per a satisfer les seves necessitats. Els temples van ser, a més de centres religiosos, importants enclavaments econòmics. Els sacerdots que s'encarregaven d'aquestes poderoses institucions gaudien de gran influència en el govern del país, i malgrat la seva ostensible subordinació al faraó, de vegades van plantejar significatius desafiaments a la seva autoritat.

La construcció de temples a Egipte va continuar malgrat el declivi de la nació i la seva pèrdua d'independència sota el domini de l'Imperi Romà. No obstant això, amb l'arribada del cristianisme la religió politeista egípcia va haver d'afrontar una creixent persecució, i l'últim temple va ser tancat el 550 dC. Durant segles, els temples van patir destrucció i abandonament. No va ser fins a començaments del segle xix, i especialment després de la campanya napoleònica a Egipte, que creixeria l'interès pel país del Nil entre els occidentals, la qual cosa donaria lloc al naixement de l'egiptologia i l'auge del turisme per visitar les restes d'aquella civilització. Dotzenes de temples han sobreviscut fins als nostres dies. Alguns són atraccions turístiques de fama mundial i contribueixen de manera important a l'economia de l'Egipte modern. Els egiptòlegs continuen estudiant els temples supervivents i les restes dels destruïts, ja que són llocs amb informació sobre la societat de l'Antic Egipte.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «N» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="N"/> corresponent.